Aquest títol, que tradueix de manera molt discutible l’original “Stuck in Love”, amaga una pel·lícula senzilla, un drama familiar, coral i ple de bones intencions amb uns personatges creïbles i definits. El significat de l’amor, la passió per la literatura i la força de la família són alguns dels temes d’una pel·lícula recomanable per aquests dies d’estiu.
William Borgens (Greg Kinnear) és un escriptor d’èxit que ara es troba en un període de sequera creativa després de la separació de la seva dona Erica (Jennifer Connelly), que ha refet la seva vida. William espera que Erica retorni amb ell i condiciona tot el seu futur a aquest esdeveniment. Els fills de William i Erica són dues persones completament diferents: Rusty (Nat Wolff), un adolescent vulnerable que busca viure noves sensacions, i Samantha (Lily Collins), universitària experimentada que rebutja el compromís. Quan l’amor s’apropi a les seves vides de maneres ben diferents, hauran de posar en qüestió tot el que pensaven d’ells mateixos.
Josh Boone debuta en la direcció, i com a guionista, amb una pel·lícula amable, emotiva i molt elegant en fons i forma. De fons tenim una història familiar amb uns protagonistes creïbles i propers a la realitat que mantenen relacions molt idealitzades però sense caure en el ridícul. La forma és una cinta ben rodada, de concepció clàssica però efectiva que posa l’èmfasi en el que toca, les interpretacions dels protagonistes.
Encara que alguns girs en la història són previsibles i el final és massa positiu (però qui vol veure un final trist en aquest tipus de pel·lícula?), la història interessa de principi a fi sobretot pel carisma de tots els personatges. Es combinen de manera equilibrada i ofereixen diferents visions de l’amor, de la concepció del que ha de ser la vida en les seves diferents etapes i del poder (en el seu sentit més ampli) de la literatura en les nostres vides. La vocació literària del film és mesurada; no cau en les cites o les mencions a autors sense sentit sinó que totes estan perfectament integrades i fan créixer la història.
El repartiment està molt ben triat. Greg Kinnear i Jennifer Connelly encapçalen un grup d’actors molt compromesos amb els seus papers i amb l’objectiu de que la història funcioni com un rellotge. Tots els actors s’impliquen a l’hora de donar vida a la varietat de relacions que existeix en la història i ho fa amb un convenciment que traspassa la pantalla i els acabes veient com una família real.
“Un invierno en la playa” és un drama familiar, amb alguns tocs de comèdia, de to lleuger però sòlidament construït. Un bon repartiment, un guió ben acabat i uns diàlegs enginyosos són les principals virtuts d’una cinta que no passarà a la història però que deixa sensacions satisfactòries i ganes de llegir i trobar el veritable sentit de l’amor.